diumenge, 10 d’abril de 2011

"VISTES AL MAR" (1) de Joan Maragall

A partir de la primavera de 1901 Maragall acompanyat de la seva família passa temporades a la casa de les seves germanes a Caldetes (Caldes d'Estrac). El motiu principal sembla ser els banys de mar de les criatures, perquè a Maragall li prova més la muntanya.
D'aquestes estades son aquests poemes, inspirats en les platges del Maresme i Blanes.
 



                                                                     I
Vora la mar eternament inquieta
floreix immòbil la pomera blanca,
i el presseguer vermell, que riu i brilla
prop la mar inquieta aquietadora.

II

Degué ser un dia així que el bon Jesús
caminà sobre el mar; el cel i l'aigua
serien, com avui, llisos i blaus...
I la Visió anà ràpida a l'encontre
dels encantats deixebles en la barca.

III

El cel ben serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.

                      Joan Maragall
Pintura J. Sorolla

6 comentaris:

  1. el poeta mira la mar des de la distància, sota l'ombra d'uns pins, es nota, com be dius, que és més de muntanya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, no m'hi havia fixat en aquest detall, Maragall es mira el mar de lluny, sota els pins.
      Molt observadora, Quadern!

      Elimina
  2. M'encalma el mar procel·lós de Joan Maragall.
    Blavor marina, verdor dels pins:
    i una barca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, aixó és un poema, curt, però molt bonic.
      Bona nit, poeta!

      Elimina
  3. Avui ens hem posat la samarreta ratllada de grumets mariners tu i jo! Això sí, donem visions diferents (però ambdues formen part de la mateixa moneda) de la mar.

    Veig que el Maragall era dels meus! Amunt, cabretes, amunt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Porquet, sembla que al poeta l'hi anaven més les altures, tot i els bells poemes que dedica a la mar.
      Tinc un problema amb la samarreta, les ratlles horitzontals engreixen!
      Ara vinc a veure per quins mars navegues!

      Elimina