divendres, 22 d’abril de 2011

"EL TAMARIU" de Carles Fages de Climent


Un delicat sonet, en el que el tamariu ens explica la seva filosofia de vida: gaudeix intensament del que té i no enveja ni ambiciona res més.




Ofès pel sol un brot de tamariu
espolsa al vent la minsa flor morada,
diví esternut de perles de rosada,
ruixim d’aurores pàl·lides d’estiu.

ÉS el corall el to que més m’adiu
i la maduixa tinc per estimada
i semblo tot orella d’arracada.
Les caderneres m’han triat per niu.

Del monocord grill amo el lament.
No sé de lluita, em blego al grat del vent.
El tro m’esfereix, el llamp m’enerva.

No em plau de créixer. Vénen els pastors
a la meva ombra: en tic per ells i el gos.
I afino els dits delint un somni d’herba.

                             C. Fages de Climent

 

6 comentaris:

  1. És ben bé així el tamariu, bonic en la seva senzillesa. M´agrada perquè tot i tenir una aparença fràgil ( diví esternut de perles de rosada) aguanta els embats dels vents com cap altre.
    No el coneixis aquest! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tamariu sembla molt orgullós de ser com és, no enveja als altres arbres, i és que és tan bonic!
      Bon cap de setmana!

      Elimina
  2. Núvol de flors
    fa el tamariu,
    boira de fulles,
    i el tronc valent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. OOOOOOOOOOh, quins versos tan bonics!
      Ara només falta que el dibuixis

      Elimina
  3. Com m'agrada aquest tamariu!!!! bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí? és un arbre molt maco.
      Igualment: bon cap de setmana!

      Elimina