Un delicat sonet, en el que el tamariu ens explica la seva filosofia de vida: gaudeix intensament del que té i no enveja ni ambiciona res més.
Ofès pel sol un brot de tamariu
espolsa al vent la minsa flor morada,
diví esternut de perles de rosada,
ruixim d’aurores pàl·lides d’estiu.
ÉS el corall el to que més m’adiu
i la maduixa tinc per estimada
i semblo tot orella d’arracada.
Les caderneres m’han triat per niu.
Del monocord grill amo el lament.
No sé de lluita, em blego al grat del vent.
El tro m’esfereix, el llamp m’enerva.
No em plau de créixer. Vénen els pastors
a la meva ombra: en tic per ells i el gos.
I afino els dits delint un somni d’herba.
espolsa al vent la minsa flor morada,
diví esternut de perles de rosada,
ruixim d’aurores pàl·lides d’estiu.
ÉS el corall el to que més m’adiu
i la maduixa tinc per estimada
i semblo tot orella d’arracada.
Les caderneres m’han triat per niu.
Del monocord grill amo el lament.
No sé de lluita, em blego al grat del vent.
El tro m’esfereix, el llamp m’enerva.
No em plau de créixer. Vénen els pastors
a la meva ombra: en tic per ells i el gos.
I afino els dits delint un somni d’herba.
C. Fages de Climent
És ben bé així el tamariu, bonic en la seva senzillesa. M´agrada perquè tot i tenir una aparença fràgil ( diví esternut de perles de rosada) aguanta els embats dels vents com cap altre.
ResponEliminaNo el coneixis aquest! ;-)
El tamariu sembla molt orgullós de ser com és, no enveja als altres arbres, i és que és tan bonic!
EliminaBon cap de setmana!
Núvol de flors
ResponEliminafa el tamariu,
boira de fulles,
i el tronc valent.
OOOOOOOOOOh, quins versos tan bonics!
EliminaAra només falta que el dibuixis
Com m'agrada aquest tamariu!!!! bon cap de setmana!
ResponEliminaOi que sí? és un arbre molt maco.
EliminaIgualment: bon cap de setmana!