dijous, 21 d’abril de 2011

"SOC UN HOME..." de V. Andrés Estellés

En aquests versos no trobem al poeta del humor sarcàstic, ni de la poesia eròtica.  Aquí es un home que confessa no tenir més remei que escriure, perquè escriure el fa lliure.


Sóc un home que no té més remei que escriure,
i no té més remei que escriure certes coses,
i les diu, i les diu com les veu, com les sent,
o potser com les viu, amargament, amb presses,
pensant que va a morir-se demà o despús-demà,
amb alegria a voltes, però amargament sempre,
amb una coentor des dels peus al cervell,
en carn viva, cremant-li les boles dels ulls. 


Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure. 
                              Vicent Andrés Estellés
                              La clau que obri tots els panys

2 comentaris:

  1. Es despulla...
    És intent i frapant aquest poema del mestre Estellés!
    Bon vespre, Glòria!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi aquest home em posa carn de gallina!
      Bona nit, Fanalet!

      Suprimeix