En aquests versos no trobem al poeta del humor sarcàstic, ni de la poesia eròtica. Aquí es un home que confessa no tenir més remei que escriure, perquè escriure el fa lliure.
Sóc un home que no té més remei que escriure,
i no té més remei que escriure certes coses,
i les diu, i les diu com les veu, com les sent,
o potser com les viu, amargament, amb presses,
pensant que va a morir-se demà o despús-demà,
amb alegria a voltes, però amargament sempre,
amb una coentor des dels peus al cervell,
en carn viva, cremant-li les boles dels ulls.
Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure.
Vicent Andrés Estellés
La clau que obri tots els panys
Es despulla...
ResponEliminaÉs intent i frapant aquest poema del mestre Estellés!
Bon vespre, Glòria!
A mi aquest home em posa carn de gallina!
EliminaBona nit, Fanalet!