dissabte, 2 de setembre del 2017

"ALTA LA LLUNA PREN COLOR" de M. Villangómez


S'ha acabat l'agost, el dia és més curt... ja s'acosta la tardor. El poeta eivissenc ens ho recorda.




    
    


Alta, la lluna pren color,
quan s'esvaneix dins l'infinit la tarda.
L'oreig, la vida, el gaudi, la gerdor,
familiar la lluna esguarda.

Morta la febre de l'estiu,
darreries d'agost, l'hora és més fina.
Després de pluja i vent, l'horta somriu
i el cel les boires elimina.

El fresc alè de cap al tard
arriba de llevant, per damunt l'ona.
La mar, damunt els verds, s'obre a l'esguard:
vora ella, els fruits la terra ens dóna.

Anticipat gust de tardor!
La faç del safareig la seda tiba,
al raïm va espessint-se la dolçor,
la síndria es bada en frescor viva.



                                      Marià Villangómez


8 comentaris:

  1. En un tres i no res, ja hi serem a la tardor, espero que fresqueta.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots esperem poder respirar després d'aquest estiu tan llarg i xafogós. El que no m'agrada gens de la tardor són les tardes tan fosques...

      Elimina
  2. Darreries d'agost i començaments de setembre és una època que jo la trobo nostàlgica, en canvi en aquest poema és viscuda d'una manera esplèndida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em sembla nostàlgica la tardor, però hi ha gent que la viu com la millor estació del any. Està clar que hi ha gustos per tothom.

      Elimina
  3. Molt encertat el moment que vivim, i molt bé el descriu el poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les acaballes d'estiu inspiren al poeta. Bon poeta, per cert.

      Elimina
  4. Sigui quina sigui l'estació que s'apropa, sempre tenim ganes que arribi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'estiu s'ha fet molt llarg i sembla que encara no vol acabar.

      Elimina