Hem vist l'infant creuar els carrers de la mort
germà dels nostres fills, buit de jocs i rialles.
Hem vist l'infant creuar el carrer de la mort
mentre alats corsers els seus passos retallen.
Cap alba ja no és nova ni cap rosa innocent
i es glaçaran els mots en el vers dels poetes
si oblidem que els infants petgen camins de mort
-raïms mai madurats, quina amarga verema!
No podem cridar junts contra el crim i la sang
però a la cova profunda on els records s'amaguen
viuran sempre aquests ulls que la por ha entelat
i tenyiran de dol les alegres imatges.
M. Àngels Anglada
Pintura: C. Varela
poesia agermanada amb denuncia social ...una de les grans la nostra Anglada!
ResponEliminaI una de les oblidades, Elfree. La nostra Anglada, tan gran i tan injustament oblidada!
EliminaUn poema preciós i tristament de plena actualitat.
ResponEliminaEl ser "humà" no en sembla gaire de humà. Prioritza l'afany de poder per damunt de tota cosa i sempre paguen les conseqüències els més febles: els nenes.
EliminaI això amb la "civilització" no canvia.
A massa països hi ha infants que pateixen...
ResponEliminaBona nit, Glòria.
Sempre sol pagar qui menys culpa té, i és ben trist. Els infants a la guerra són les víctimes més innocents.
EliminaPetonets, M. Roser!
Enmig de la nostra felicitat sempre recordem que n'hi ha molts que no la coneixen.
ResponEliminaEm sento fatal quan veig imatges per la tele on els nens en són protagonistes. Em sento tan inútil davant el seu dolor...
EliminaSón els nostres fills, ens sentim mares i indefenses davant el patiment.
ResponEliminaHo diu molt bé, M. Àngels Anglada.
Dolor i indignació les colpidores imatges que veiem constantment per televisió i la premsa. I la impotència, sentiments aclaparadors en els nostres cors de mare, Teresa, tu també ho expresses molt bé.
EliminaQuin any?????
ResponElimina