dissabte, 16 de setembre del 2017

" VIETNAM" de M. Àngels Anglada

Sempre hi ha guerra i, malauradament, sempre hi ha infants innocents que la pateixen. M.  Àngels Anglada ens parla d'aquestes criatures, que en algun lloc del món  la guerra turmenta.





Hem vist l'infant creuar els carrers de la mort
germà dels nostres fills, buit de jocs i rialles.
Hem vist l'infant creuar el carrer de la mort
mentre alats corsers els seus passos retallen.

Cap alba ja no és nova ni cap rosa innocent
i es glaçaran els mots en el vers dels poetes
si oblidem que els infants petgen camins de mort
-raïms mai madurats, quina amarga verema!

No podem cridar junts contra el crim i la sang
però a la cova profunda on els records s'amaguen
viuran sempre aquests ulls que la por ha entelat
i tenyiran de dol les alegres imatges.

 M. Àngels Anglada




Pintura: C. Varela

11 comentaris:

  1. poesia agermanada amb denuncia social ...una de les grans la nostra Anglada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I una de les oblidades, Elfree. La nostra Anglada, tan gran i tan injustament oblidada!

      Elimina
  2. Un poema preciós i tristament de plena actualitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El ser "humà" no en sembla gaire de humà. Prioritza l'afany de poder per damunt de tota cosa i sempre paguen les conseqüències els més febles: els nenes.
      I això amb la "civilització" no canvia.

      Elimina
  3. A massa països hi ha infants que pateixen...
    Bona nit, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre sol pagar qui menys culpa té, i és ben trist. Els infants a la guerra són les víctimes més innocents.
      Petonets, M. Roser!

      Elimina
  4. Enmig de la nostra felicitat sempre recordem que n'hi ha molts que no la coneixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sento fatal quan veig imatges per la tele on els nens en són protagonistes. Em sento tan inútil davant el seu dolor...

      Elimina
  5. Són els nostres fills, ens sentim mares i indefenses davant el patiment.
    Ho diu molt bé, M. Àngels Anglada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dolor i indignació les colpidores imatges que veiem constantment per televisió i la premsa. I la impotència, sentiments aclaparadors en els nostres cors de mare, Teresa, tu també ho expresses molt bé.

      Elimina