És un poema a la resiliència. A la capacitat de l'ésser humà per superar el dolor i les pèrdues. I és preciós.
No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Mario Benedetti
Mercedes, aquest poema es per llegir-lo i reflexionar. Tot ell és preciós, però els tres últims versos els trobo magistrals. Gracies per fer-lo arrivar.
ResponEliminaa vegades és fàcil claudicar perquè és dur seguir però com molt bé dius, aquest tres últims versos donen l'empenta per començar de nou. Bon poema.
ResponEliminaBenedetti és un poeta que comunica molt bé, que arriba molt a la gent i això és positiu, encara que Gamoneda tigui que dir...
Eliminahttp://www.publico.es/culturas/226589/los-poetas-defiendena-benedetti-ante-gamoneda
No entenc de poesia per opinar, igual em passa amb la resta de la literatura, jo només hi veig què m’agrada i què no, què té allò que et queda i què no. He llegit -per sobre- l’article que m’has enllaçat i sense conèixer res del poeta Gamoneda m’he quedat amb un comentari "Quien escribe fácil cuenta lectores y quien escribe difícil sólo cuenta críticos"... aquesta frase pot ser molt polèmica, que ho és, ja que alguns la fan servir per distingir entre què és bona literatura i què no. Però a mi segueix servint-me. M’agrada el que entenc.
EliminaUna abraçada.
Tot ell és preciós, però a mi des de sempre em fa un efecte contrari al que pretén fer. Mil vegadesho he pensat i mai no m'havia atrevit a dir-ho, però avui ho confirmo. Em deixa feta pols... :)
ResponEliminaNo sabria dir perquè... o potser sí... però seria massa llarg d'explicar.
És el misteri de la poesia, que no tothom la sent de la mateixa manera.
EliminaSento que un poema que pretén ser positiu, a tu et produeixi desassossec. Clar que si tu tens motius...
Una abraçadeta i bon cap de setmana!
Em sona molt però que molt...jejeje
ResponEliminaJejeje. Això és com els "discos solicitados", que abans feien a la radio.
EliminaAra poemes sol·licitats a Globos blog! ;D
La imatge que has posat... és ben bé així!
ResponEliminaSi, la fotografia reflexa molt gràficament l'essència del poema: La planteta valenta, lluitant per florir!
EliminaGracies per la visita, Helena, i pel comentari.
Hola Quadern. Contesto aquí baix!:
EliminaTens raó en tot el que dius, al menys jo opino d'igual manera. Si una poesia "no t'arriba" ja pot ser tècnica i estèticament perfecte, no em fa sentir cap emoció.
Una abraçada.