Avui és Festa Major. Avui ballem sardanes!
Un dels poemes més patriòtics i més reivindicatius, prohibit durant molts anys per les dictadures, es aquest. Amb música d'Enric Morera és una sardana que tots coneixem i hem cantat i ballat.
Som i serem
gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu
va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l’ocell,
lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta
a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Som i serem
gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Àngel Guimerà
Ja se'm mouen els peus al ritme de la sardana.
ResponEliminaÉs que el Mestre Morera es va lluir amb la música, ardida i encomanadissa.
Eliminasempre m'ha posat la pell de gallina
ResponEliminaanira be per començar la setmana
petons Gloria
A mi també aquestes coses m'emocionen molt!
EliminaQue et vagi bé la setmana, Sargantana!
és l'espina que tenim clavada fins que no estem lliures
ResponEliminaAquesta espina només ens la podem treure nosaltres mateixos. Ens cal valor i fer-ho.
EliminaHi ha un tall que em posa la pell de gallina quan escolto aquesta sardana cantada, és quan diu ...tot treballant la dona canta, i canta al peu del bressol. Crec que és una imatge molt simbòlica que s´acosta al que dèiem l´altre dia amb el poema de la MA.Anglada l´altre dia, infantar un país, treballar-lo, criar fills mentre es treballa...la vida mateixa.
ResponEliminaBona observació! Tots dos poetes volen el mateix i ho visualitzen de igual manera.
EliminaPenso que potser s'acosta el moment d'infantar-lo.
AQUEST ÉS EL NOSTRE SECRET: HEM SIGUT, SOM I SEREM GENT CATALANA, TANT SI ES VOL COM SI NO ES VOL !!
ResponEliminaGRÀCIES GLÒRIA per ser tan amable i compartir la meravellosa tardoral poètica a Corró d'amunt, també va ser un plaer escoltar els teus versos
una abraçada i fins aviat
joan
Aquesta és la nostra manera de ser, de fer, de viure i no comprenc perquè costa tant que alguns ho entenguin!
EliminaEl plaer va ser mutu, Joan, vaig ser feliç de compartir aquella estona amb tots vosaltres i em va agradar molt conèixer-te i descobrir la teva magnífica poesia.
Ens llegim!
Una abraçada.
Hem crescut amb aquesta cançó, la meva mare la cantava sempre... records tendres i amb força per la nostra identitat!
ResponEliminaA mi m'emociona sempre que la sento. A casa també la cantaven, però mig d'amagatotis. Fins d'això tenien por...
EliminaUna abraçada, Carme
I tant si l'he ballada moltes vegades i cantada també. La veritat és que defineix molt bé el tarannà de les persones d'aquest país que ens estimem tant, perquè és el nostre...
ResponEliminaPetonets.
Sempre, sempre em posa carn de gallina. És una lletra molt sentida, molt nostra.
EliminaAra fa un munt de temps que no ballo sardanes...
Petonets!