dimecres, 14 de maig de 2014

" AMB RONCA VEU " de Joan Vinyoli

Com cada mes el nostre personal record i homenatge a Joan Vinyoli en el seu Centenari.





Com que no menjo per la fam que tinc,
com que no calmo la gran set que tinc,
com que no sé de canviar el meu crit
en mena de vianda,
pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me.

 
Tremolo, fosc, de les arrels a les fulles
i m’omplo d’enyorança turmentada
i em perdo molt endintre del gran bosc
ple de barrancs
                             i sóc el gall salvatge:
m’exalto de nit quan les estrelles vacil·len,
amb ronca veu anuncio l’aurora,
tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,
i m’estarrufo collinflat i danso,
tot i saber que em guaiten els ulls del caçador.


                                 Joan Vinyoli 
 


Pintura: Valladares

20 comentaris:

  1. De pell de gallina... o de gall ;) trasbalsa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és un poema trasbalsador, inquietant.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gran Vinyoli, és mereix que se'l recordi.

      Elimina
  3. M’agrada tot el poema, però en quedo amb la segona estrofa.

    ResponElimina
  4. "tapant-me el crit amb les ales", com el poeta s'amaga rere la forma. Tot el poema sembla una al·legoria de com és la veu poètica. M'agrada moltíssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu sempre saps trobar l'anima del poema, l'essència. Tens aquest do.

      Elimina
  5. Esperem que el caçador no afini gaire.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha caçadors al aguait i no descansen.

      Elimina
  6. Hi ha poemes de Vinyoli que em meravellen, com aquest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un molt bon poema, en ell Vinyoli està especialment inspirat.

      Elimina
  7. Esperem que el caçador no faci feina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que li surti el tret per la culata. El tema de la cinegètica mai m'ha fet gens de gràcia. :(

      Elimina
  8. Aquest és un crit molt salvatge...El bosc s'estremeix!
    Bona nit, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I els lectors. És un poema colpidor.
      Bona nit, M.Roser!

      Elimina
  9. Respostes
    1. Contenta que t'agradi, Jordi. De Vinyoli costa de triar, n'hi ha tants i tan bons!

      Elimina
  10. Segur que prefereix continuar sent salvatge, passar gana i set i vacil·lar a les estrelles que un gall domèstic ben tip.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur. Em sembla que ser gall domèstic no li agradaria gens, per molt tip que anés.

      Elimina