divendres, 23 de maig de 2014

" FLORS DE MAR " de Simona Gay

Un poema ple de lirisme on l'escriptora rossellonesa evoca la bellesa de les postes del sol, allà a les Alberes.




És l’hora que em plau, i és l’hora més dolça
de blau destenyit i viola clar;
l’arena que es mulla és un llit de molsa,
i tota la mar sembla sospirar.
És l’hora serena, allà les Alberes,
aparen servar la gran plenitud,
la vinya verdeja encara en les serres
quan l’oliu s’ensonya en la quietud.
Pàl·lida, la mar pren color de lloses,
el sol a la posta enrogeix el port,
i deixa dins l’aigua un ramell de roses
que l’ona m’acosta, i no els cull l’amor...

                           Simona Gay
 "Aigues vives"


Pintura: J. Sorolla

16 comentaris:

  1. Quina bellesa, el mar i les Alberes, en aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt inspirat, que descriu molt bé la bellesa de la costa rossellonesa.

      Elimina
  2. L'amor voldria collir el ramell de roses que s'acosten, i no pot.
    No la coneixia, aquesta poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roses de llum, inabastables.
      Simona Gay no és gaire coneguda, però té poesies molt belles.

      Elimina
  3. Tampoc jo la coneixia i ha estat una agradable descobriment. La calidesa dels seus versos no treu força a les seves paraules

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'hagi agradat, Bruixeta, L'autora descriu amb molt d'encert un paisatge encisador, el de la seva terra.

      Elimina
  4. Sensacions visuals que ens omplin de bellesa i tranquil·litat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Novesflors, és un poema molt visual, amb una mica d'imaginació pots veure l'instant que descriu.

      Elimina
  5. Jo també voldria collir el ramell de roses tan com ho explica en fa venir moltes ganes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les postes de sol al mar fan unes llums tan boniques, un colors tan meravellosos...talment com flors.
      A mi també m'agradaria poder-les collir.

      Elimina
  6. Un mar molt bonic, que ens deixa un ram de roses...
    Bon vespre Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada dia quan el sol es posta ens deixa un ram de roses de llum a les aigües del mar.
      Que bonic, oi?
      Petonets, M.Roser

      Elimina
  7. m'ha agradat molt ,,,,,per cert saps que amb el teu blog en podries fer un llibre una antologia magnifica de poetes que ens estan oferint ,seria la bomba!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha! Em sembla que m'atribueixes uns coneixements que són únicament afició. Ja m'agradaria saber-la fer una antologia, però de moment us haureu de conformar amb l'index dels autors.
      Per cert, d'aquesta autora hi ha quatre poemes més al blog.
      Una abraçada, Elfree!

      Elimina
  8. Gràcies per descobrir-nos a l'autora d'aquest poema tant bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada rescatar del oblit poetes que es recorden poc, estic contenta si l'has trobat bonic. :)

      Elimina