dijous, 16 de maig de 2013

"NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES" de M. Àngels Anglada

La veu de M. Àngels Anglada sincera i valenta: o la veritat o el silenci.



No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama. 
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona: 
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci. 

                              M.A.Anglada

12 comentaris:

  1. Me l'emporto a la meva llibreta de poemes preferits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon poema.
      Celebro que t'hagi agradat.

      Elimina
  2. M'agrada molt! I és que les màscares sol serveixen per carnaval i encara gràcies! No hi ha res millor la veritat i la sinceritat.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Ara vaig a llegir-lo, segur que serà encertat, com de costum.

      Elimina
  4. malauradament massa gent actua rere una màscara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament són molts els que ens volen confondre i enganyar.

      Elimina
  5. Potser queda políticament incorrecte però crec que tots portem la màscara del viure dia a dia, la veritat del nostre jo només perviu en un racó d'allà dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser és perillós portar el cor a la mà o som massa febles per mostrar-nos tal com som, potser quan ens amaguem és perquè ens sentim massa vulnerables.

      Elimina
  6. Sempre a cara descoberta i amb la veritat per bandera...

    ResponElimina