divendres, 24 de maig de 2013

" PRESÈNCIA " de Rosa Leveroni

Sempre romàntica i enyoradissa dels seus amors impossibles, la bella poesia de la Leveroni esdevé nostàlgica i melangiosa.
   

III

S'encanten uns núvols fins
en el repòs del migdia.
Tremola el vol de coloms
damunt la mar adormida.
Ve de lluny una cançó
que s'atura, enyoradissa. 

Sospira suau el vent
besant una vela pia...
És el teu encís tan bell
en aquesta pau marina,
Primavera.... Quin enyor
d'aquell amor que tenia!...

                     Rosa Leveroni 

10 comentaris:

  1. M'encanta aquesta foto, des de fa un temps els núvols em tenen encisada. El poema és exquisit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'encisen els núvols. I a la nit, els estels, tot i que a on visc gairebé ni és veuen. :(
      M'alegra que t'agradi la poesia, Consol.

      Elimina
  2. dels amors impossibles han eixit poemes tan bells com aquest

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era el que tenia enamorar-se d'homes casats: amors que fan patir.

      Elimina
  3. Perquè serà que m'identifico amb aquesta poetessa...Suposo que per el seu tarannà semblant al meu.
    I aquests núvols reflectits, són una meravella. Consol, és que darrerament nen veiem tants...
    Un petó a les dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una poeta romàntica i sensible, a mi també m'agrada.
      La foto és realment molt bonica. A vegades a la xarxa, buscant, és troben imatges molt boniques.

      Elimina
  4. m'encanta la Rosa Leveroni
    i mira que no l'he llegit gaire..pero m'arriba molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. La majoria de poemes que conec d'ella parlen d'amor. D'un amor impossible. Estan plens de sensibilitat i això els fa molt propers.

      Elimina