dimarts, 21 de maig de 2013

" AMPLA ÉS CASTELLA " de J. Salvat Papasseit.

Lluny de Catalunya, durant l'estada en el sanatori de La Fuenfría, el poeta va poder comprovar els sentiments envers els catalans, fruit d'aquesta experiència són aquestos versos. A passat el temps, però no hem millorat gaire...



Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya,
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels ibers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

                                                                  Joan Salvat-Papasseit
                                                                    " Les Conspiracions (1922)"  


Aquarel·la de E. Descals

6 comentaris:

  1. No, no han millorat gaire, potser gens...

    ResponSuprimeix
  2. Porta mal camí.
    No se n'adonaran mai?
    Ca!

    ResponSuprimeix
  3. Teniu raó Glòria i Carme, no em pas millorat...Potser fins i tot anem enrere!
    Petonets, a les dues.

    ResponSuprimeix