divendres, 22 de febrer de 2013

" QUE VEIES AL CAMÍ? " de Salvador Espriu

Avui és l'aniversari de la mort d'Espriu. El recordem amb un poema en el que afirma contundent que el que ha escrit resta escrit.


Què veies al camí? 
Guspires encenien 
un foc en l’alta nit.

Què veies al camí? 
El regalim de l’aigua 
esborra sang dels dits.
 
 Esguardes al camí  
la incertitud de l’alba? 
Potser no, potser sí.
Com que el malson fugí  
per un instant, gosaves,
amb arguments subtils,
varar dins esperances,
esvelts clarosos,
prims,velers d’engany que solquin
serenes mars d’oblit.
 
No provis de tocar-me 
cap mot, si et sembla trist.
Prou saps que no podries:
el que he escrit és escrit.

                 Salvador Espriu
                 "Setmana Santa"

12 comentaris:

  1. M'encanta aquest final!!!
    No provis de tocar-me
    cap mot si et sembla trist.
    prou saps que no podries
    el que he escrit és escrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Definitiu!
      A Espriu ningú li ha d'esmenar-li la plana...

      Elimina
  2. A mi també m'encanta el final. És que depèn de com et toquin els mots sap greu...;-) Un petó de bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que et toquin els mots sol molestar sempre.
      O a mi m'ho sembla
      Petonets ;)

      Elimina
  3. M'encanta la darrera estrofa. Hi estic totalment d'acord.

    ResponElimina
  4. Les paraules el vent se les endú, i potser no les recordarem, però quan les escrivim queden per sempre i no en podem canviar el sentit...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó tens!
      Com diu el poeta: el que he escrit és escrit.
      I punt.
      Molts petons!

      Elimina
  5. Ei, Glòria, t'he vingut a veure, a mi em costa força la poesia (sóc una mica totxo), però també m'agrada, i de vegades molt, em sembla que incorporaré l'expressió "no em toquis els mots" ;) fins aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat molt la teva visita!
      A la poesia de vegades costa d'entrar-hi, però si t'agrada, s'ha de anar assaborint a poc a poc, sense empatxar-se. Fins que ja no se'n por prescindir :)
      Ens veiem!

      Elimina
  6. GRAN ESPRIU !!

    bona tria glòria, com sempre

    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan.
      Costa triar un poema d'Espriu. Aquest no és gaire conegut, però el trobo preciós, amb molta força.

      Elimina