dijous, 14 de febrer de 2013

"OH, COS DE VITRALL" de V. Andrés Estellés

Avui un poema d'amor, d'un dels meus poetes preferits. 

Oh
cos
de
vitrall!
Oh
cos
de
vinyeta
d'un
blau
aigualit
d'un
verd
incitant,
de
capitular
d'un
text
remotíssim.
No gose, no gose tocar-te'l
                 Oh cos com un riu que creua l'arbreda,
                 oh cos com renill d'un cavall perdut!



                                          V. Andrés Estellés
                                                                            Manual de conformitats”


Pintura: F. Revello del Toro

10 comentaris:

  1. Oooooh!

    Divertit i bonitc aquest Estellés

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un Estellés diferent, però genial, com sempre.

      Elimina
  2. Oh, com de rebé que se m´han posat aquests degoteig de versos bevent-me el te matinal :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Versos magnífics. Sempre es posen bé. I amb un te encara més. De que era el d'avui? Amb quina exquisidesa has començat el dia?

      Elimina
  3. :) Gràcies, no el coneixia aquest poema...

    Se'm fa estrany i molt intens, que Estellés digui "No gose tocar-te'l", precisament perquè és ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li trobat en un llibre de poemes.
      Si que és una mica estrany que "no gose tocar", si...

      Elimina
  4. Aquest és un amant que amb una gran delicadesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest poema si que n'és de delicat. En altres ja és una altra cosa...Per això la Carme s'estranya.

      Elimina
  5. M'ha agradat molt.
    Jo crec que no gossa tocar per por que s'esvaeixi l'encant (erotisme) del cos.
    abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt corprès devia estar, l'Estellés, sempre tan sensual i eròtic, aqui tan delicat i contemplatiu.
      És un poema preciós.
      Abracadetes, Miquel!

      Elimina