Aquest es un dels últims poemes escrits per Maragall. Trobant-se a Cauterets per motius de salut recorda i enyora l'esposa, que li acaba de donar el 13é fill, en Jordi. Parla d'un amor seré, reposat, no exempt de dolor .
Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l’ànima,
i el bes més dolç te’l daren els zefirs.
Mai seria l’aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l’ànima,
i el bes més dolç te’l daren els zefirs.
Mai seria l’aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.
Joan Maragall
I és que l´amor en la distància ja les té aquestes fiblades doloroses.
ResponEliminaUna flor de poema ,Glòria.
Tens raó, Pais. L'amor és meravellós, però també ens fa patir.
ResponEliminaGracies pel teu comentari.
la meva mare, filla de Josep Maria folch i Torres sempre recordava aquest poema de Maragall en relació amb la separació que per la guerra civil va haver de patir amb el seu marit, el meu pare.
ResponElimina