dijous, 30 de juliol de 2015

"EL MAR I JO" de Montserrat Vayreda

Retrobem a Montserrat Vayreda, a la que els desitjos se li tornen blaus els dies d'estiu.



Tinc desitjos blaus,
que s’obren i es tanquen com una curculla
i uns altres que es vinclen com petites naus
que el temporal mulla. 

Tots els meus records es tornen petits
–en la llunyania, ales de gavina–,
són els meus sentits
àncores clavades en la sorra fina.

                                 M. Vayreda



 Pintura J. Palacios Hidalgo

8 comentaris:

  1. En el mar hi ha vida. La terra l'acull. La Montserrat Vayreda n'és testimoni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I entre mar i terra els desitjos naveguen. No tots arriben a bon port.

      Elimina
  2. jo espero el temporal que mulla......jejeje seriosament no havia llegit mai aquesta poeta i t'agraeixo que la posis
    abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs hauràs de seguir esperant, Elfree, de pluja poca, per ara.
      Em costen de trobar poemes de Montserrat Vayreda, tot i que té cinc o sis llibres editats.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Records com àncores clavades en la sorra fina,.. molt maco

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert. Una metafòra ben bonica, i encertada.

      Elimina
  4. És molt bonic tenir desitjo de colors...També em falta algun ruixat...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La majoria de desitjos són verds, color de l'esperança.
      Diuen que ha refrescat, però trobo que fa una xafogor ben
      pesadeta... :(
      Petonets!

      Elimina