dimarts, 29 de setembre de 2015

" ET VEIG " d'Agustí Bartra

Un poema d'amor, sincer i apassionat de l'autor barceloní.




Et veig
com una proa de futur i una dolça vela de passat,
com un segle entorn d'una campana.
Toco les llunes que habiten el teu front,
els rems d'or de la teva veu callada.


Et veig
arrencant anells de llampec negre de les mans del món,
somrient al teu cor de cérvol i rosella,
obrint l'hora invencible dels teus ulls.


Et veig
com una estàtua voltada de cavalls de vent,
com un huracà d'anèmones,
com una espasa dins un núvol,
com un cant de fruita en una dansa de foc...


I m'has fet vencedor diürn de les hores.

                                      Agustí Bartra



Pintura: R. Magritte

8 comentaris:

  1. "Anells de llampec negre..."
    Quines expressions més suggestives.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment Bartra utilitza un llenguatge molt original, unes metàfores molt ben trobades.

      Elimina
  2. Respostes
    1. L'amor pot ser cec, però ja veus quina manera tan bonica té de mirar l'estimada!

      Elimina
  3. Que bonic, un front ple de llunes...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una imatge preciosa. És bonic aquest poema!
      Petonets.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Aquest poeta té una manera molt personal de dir les coses, una manera francament boniques.

      Elimina