dijous, 1 d’octubre de 2015

"VEREMADORES" de Marià Manent

A punt d'acabar la verema el poeta ens parla de les noies que es dedicaven a aquesta feina esgotadora, amb alegria, com a un joc.


                                                                                                         
                                                                       per a un gravat d’E.C. Ricart


Vénen com a una dansa tranquil·la, com a un joc
                   que la tardor vigila;
passa llur jovenesa, segura, sota el foc
dels núvols alts i duu un alè d’argila.

Quan al marge reposen, tenen als dits encara
aquell rou de les vinyes on el setembre lluu;
i pesen dolçament, com un raïm madur,
                sobre la terra clara. 

                                         Marià Manent



Imatge: E.C. Ricart
 

10 comentaris:

  1. No els devia quedar cap altre remei que prendre-s'ho com un joc, però eren altres temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren joves... la joventut pot convertir en joc feines dures. I, segurament, estaven avesades a treballar de valent.

      Elimina
  2. Quina descripció que fa aquest poema de les veremadores.
    Glops de vi novell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manent té una poesia molt elegant, serena, musical; i unes metàfores molt ben trobades.

      Elimina
  3. Després segur que gaudien trepitjant els raïms a les portadores...I potser també s'enduien alguna picada d'abella!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això si que devia de ser un joc. És feia molta gresca trepitjant raïms!
      Segur que si els picava alguna abella tenien algun remei d'aquells de les avies que els alleuges el dolor.
      Petonets!

      Elimina
  4. Glòria, el Marià Manent va viure un temps a l'Aleixar, a prop de Tarragona. Allò que ell va explicar amb paraules, el pintor Joaquim Mir, que també hi visqué, ho va fer amb els pinzells. Primer m'he pensat, al llegir el títol, que el quadre era d'ell, però no, és un altre estil que també m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que és un poema dedicat a E.C.Ricart i Nin he buscat una obra d'aquest mateix pintor. De tota manera Mir m'agrada moltíssim vaig veure una exposició fa temps al Caixaforum i vaig al·lucinar. Quin color, quina llum!
      Gràcies pel comentari i la visita, Teresa!

      Elimina