dilluns, 19 d’octubre de 2015

"L'ESPÍGOL" de Jaume Agelet

Un poema senzill i bonic, com l'aromàtica planta que inspira al poeta lleidatà. 






Té l'espígol callada resplendor
com si tot ell esdevingués olor,
i ens reca de deixar-lo tan endins
del vent i dels camins,
com de collir-lo, encara fresc de terra,
feixuc d'aroma i de color;
car som presos, com ell, de tot l'enyor
de la brisa morada i de la serra. 

                        J. Agelet i Garriga
                                "Rosada i Celístia"


Aquarel·la: Marimar Arias 

13 comentaris:

  1. Frego l'espígol amb les mans.
    M'enduc el seu aroma posat, millor que la lavanda industrial.
    Llegeixo el poema i me l'enduc posat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perfecte! Que l'aroma t'acompanyi...i la poesia.

      Elimina
  2. Preciós el poema, per la seva senzillesa...Fins aquí m'arriba l'olor de l'espígol!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és un poema senzill que planteja un dilema. És dificil resistir-se a collir-lo, ja que conserva la seva bellesa i el seu olor molt temps.

      Elimina
  3. Pena collir-lo, pena deixar-lo, venia a dir un haiku que vaig llegir un cop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pràcticament aquest poema diu el mateix. Un dubte molt poètic!

      Elimina
  4. M'agrada aquest aroma d'espígol que el poema desprèn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema fresc i espontani, conserva el perfum de l'herba que l'inspira!

      Elimina
  5. Jo també, m'he fixat com l'Helena en aquesta pena de collir-lo i pena de deixar-lo, perquè m'hi reconec. Però faig sovint com en Xavier, em refrego l'espígol (o qualsevol altra planta olorosa) a les mans i me n'enduc l'olor. Ni el cullo, ni el deixo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon sistema, Carme! Però reconeix que costa resistir-se a collir-ne un ramet, ja sigui per posar-lo en un pitxer o per perfumar un calaix. Té una aroma tan deliciosa!

      Elimina
  6. És la meva olor preferida, Glòria. No sóc tan generosa com la Carme i l'Helena. Si en veig, sempre en cullo una mica. Sinó sempre em queda la Lavanda de l'ampolla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs tens bon gust, Teresa! És una aroma fresca i deliciosa, flairar-la estimula. Entenc que sempre en tinguis a mà.
      :-)

      Elimina
  7. Un poema fresc i senzill, amb l'olor d'espígol que embolcalla mentre passeges pels seus versos.

    ResponElimina