dimarts, 13 d’octubre de 2015

"SE SUICIDÓ LA ESTATUA" de Gloria Fuertes

Després de tant desplegament de forces i tanta desfilada un poema que és una cura d'humilitat pels poderosos.
 




Se suicidó
la estatua del dictador.
La estatua vivía en el centro del estanque.
Una noche de viento
la estatua se lanzó al agua.
La estatua del dictador
murió ahogada. 

Sólo las gaviotas la echaron de menos.

                        Gloria Fuertes


12 comentaris:

  1. Això de ser estàtua t'ha de donar molta torticoli. I afonia. Coses que cauen pel seu propi pes....

    :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica incomode ser estàtua, però als dictadors els encanten, encara que només serveixin perquè s'hi caguin els ocells.

      Elimina
  2. Les gaviotes la van trobar a faltar per cagar-s'hi a sobre, no? Molt bo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els coloms també la van trobar a faltar moltíssim!
      :-)

      Elimina
  3. Respostes
    1. Segur que es va contaminar i va acabar sent aigua tòxica.

      Elimina
  4. Segurament , després del temps que feia que era allà, ja n'estava avergonyida,
    i va decidir tirar pel dret...Després de tot, l'estàtua , si que pensava!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vergonya aliena, segur. Representar a un dictador no és cosa gens agradable.
      Petonets!

      Elimina
  5. Que el fang la cobreixi.
    I descansi sense pau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I procurarem oblidar el seu nom, encara que es molt dificil d'aconseguir.

      Elimina
  6. Va caure pel seu propi pes.
    M'agrada això que nomes les gavines la troben a faltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noms per oblidar que no és mereixem cap homenatge ni cap record.
      Els únics que van sortir perden van ser els ocells.

      Elimina