dijous, 22 d’octubre de 2015

"CARTA A CASA" d'Ovidi Montllor

Aquest dissabte a la plaça de Sants és celebra el Correllengua, enguany és un homenatge al 20é aniversari de la mort del poeta i cantautor. El recordem amb aquest emotiu poema, que aquí interpreta.





Estimada Antònia:
T'escric des d'ací,
molt lluny de casa.
La pluja va mullant
els vidres bruts
del bar estrany
on, ara, em trobe esperant
un got de vi
i un poc d'engany.
No tinc més solució,
ja ho saps: l'engany.
i m'ompliré tot d'ell,
per anar vivint,
per anar aguantant,
per anar estimant. 


T'he enviat els diners,
com tots els mesos.
Per ara no hi ha augment.
Paciència, tot arriba.
Me n'he guardat uns quants
per a comprar-me un abric.
L'hivern, sense el teu cos
és molt més cru.
Diuen que em passaran
a una secció més descansada.
I, si Déu vol, molt prompte
trobaré casa.
I vindreu tu i la nena. 


El company del meu "cuarto"
ha estat malalt.
La grip, coses molt d'ara,
ja saps... l'hivern.
Fa més d'una setmana
que espere carta.
Esteu malalts?
Em feu patir moltíssim,
tan lluny de casa.
L'any que ve, potser
tindrem cotxe.
Qui ho havia de dir!
I escola per a la nena
sense pagar. 


I diners suficients

per a no plorar.
Tot això, però, ja saps...
lluny de casa,
allò que no s'oblida
ni tan sols amb vi,
aquest que tinc jo ara
posat a taula. 


Encara plou, Antònia.
Demà serà diumenge
i no passejarem tots tres junts
per la plaça del poble.
Cuideu-vos molt. Besades.
Escriu-me més sovint.


               Ovidi Montllor 


10 comentaris:

  1. I sembla encara sentir el ressò de la seva veu de fons mentre avança el poema.Passen els anys i el sentit d'aquest poema no passa, perviu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dissortadament encara hi ha molts que després de tant temps han de buscar la feina i el mitjans de vida lluny de casa. Massa temps, massa lluny.
      L'Ovidi diu el poema amb una intensitat que emociona.

      Elimina
  2. Que explícita i ben explicada, en aquesta carta, la tristesa, la dificultat, la por i la separació i llunyania. Entristeix i entendreix a la vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una carta escrita amb el cor, plena de sentiments, des de l'enyor a l'esperança. Quina situació més dura i quin poeta més sensible!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Precisament per això el recordarem. Amb emoció, amb gratitud.

      Elimina
  4. El trobo molt emotiu i tendre, saps si es va inspirar en alguna carta real?
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé pas M.Roser, però segur que no li van faltar persones i situacions on inspirar-se.
      Petonets!

      Elimina
  5. Qué bonica i qué malauradament actual sembla aquesta carta... Quantes famílies hi hauran en aquesta situació?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes, Ada, masses. Passen els anys però hi ha coses que no milloren.
      Una abraçada!

      Elimina