dissabte, 10 d’octubre de 2015

"EL PI D'ESTRAC" de Joan Maragall

Un dia com avui, 10 de octubre del any 1860, va néixer Maragall. El poeta va estiuejar a Caldes diversos anys i al migdia, quan la família descansava, anava a seure «...a l’ombra d’un gran pi a veure tremolar la calitja del migdia...». També era el lloc on solia conversar amb el seu amic l'escriptor Salvador Albert. Recordant a Maragall compartim el poema que va dedicar a l'arbre, inclòs a "Vistes al mar"




Aquest és aquell pi com una catedral
que vora de la mar s'està secularment
bevent l'aire i la llum amb copa colossal
que mai travessa el sol ni la pot moure el vent.

Immòbil beu els aires amb una remor igual
a aquella que en la platja ressona eternalment,
i llença una gran ombra en l'hora migdial
posant fredor i tenebra al cor del dia ardent.

Jo, a l'hora de la sesta, m'hi solc aixoplugar
de la mortal carícia del sol roent d'estiu,
i veig arran de terra la calda tremolar
entorn; i a sobre sento milers d'aucells; i enllà
                                          la mar, que brilla i riu.

                                         Joan Maragall
                                            "Seqüencies"



Imatge: Manuscrit del poema amb gravat d'Helena Maragall

10 comentaris:

  1. Un pi que ve es mereix un poema tan per ll mateix com pr l'entorn tan meravellós...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que sembla era digne de veure's: majestuós, impressionant i amb una ombra que acollia agradables migdiades, dignes de un poeta.

      Elimina
  2. Respostes
    1. La poesia de Maragall està sempre viva entre nosaltres.
      Abraçades, Elfree!

      Elimina
  3. Segur que van visitar-lo moltes musses, sota el pi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un lloc adient per deixar volar la imaginació i oper rebre a les muses.
      Bona vista i bona ombra!

      Elimina
  4. Que bonic! No el coneixia, aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és bonic, tot i que no és dels més coneguts del poemari.

      Elimina
  5. Respostes
    1. És veritat! Arbres mediterranis, amb gran simbolisme.
      Genial també el poema de Costa i Llobera, m'agrada molt!

      Elimina