dimarts, 28 de novembre de 2017

"CANÇÓ DE FER CAMÍ" de Maria Mercè Marçal

Avui, aniversari de la prematura mort de Maria Mercè Marçal la recordem com una de les més grans poetes en la nostra llengua.



                                                                                            Per a la Marina
Vols venir a la meva barca?
Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.


                      Maria Mercè Marçal
                         "Bruixa de dol"

8 comentaris:

  1. Preciós el poema i molt bonica la foto que hi fa joc...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és un poema bonic, amb molta força i vitalitat.
      Gràcies, M.Roser, i petonets!

      Elimina
  2. Quina firça que té aquest poema. Quan arribes a serem cinc-centes serem mil, ja et sents mestressa del món.

    Un bon record, un poema que cal rellegir sovint.
    Maria Mercè Marçal sempre a la nostra memòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Varem fer-li un homenatge al Vapor Vell, em va semblar oportú recordar-la, com una excel·lent poeta i com una dona extraordinària.

      Elimina
  3. Quin poema tan bonic. Conec també la versió feta cançó de la Marina Rosell.
    Visca la lluita de la dona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca! Gràcies, Xavier.
      Volia posar l'enllaç a la cançó però només la he trobat en versions amb molt poca qualitat de só. Ho he deixat córrer :-(

      Elimina
  4. Respostes
    1. Un camí amb violetes, però no de roses, que cal que fem per avançar.
      Sempre endavant, Helena!

      Elimina