El clos dels prats, tèbia cambra,
m’enterbolí el sentit;
fou el cel llis, color d’ambre,
en els teus ulls un crit.
Cobricelava l’arbreda
aquell racó escondit;
flonjor i aroma de seda
quan caigué el vestit.
El sol ponent dues roses
obria en el seu pit;
eren magnòlies descloses
en arribar la nit.
No tinc memòria de tanques
en el camí deseixit;
en un desmai d’aigües blanques
el món s’havia esllanguit.
Quan la deixí redossada
entre l’herbei humit,
tenia pols d’estelada
sobre el seu cos rendit.
Joan Teixidor
m’enterbolí el sentit;
fou el cel llis, color d’ambre,
en els teus ulls un crit.
Cobricelava l’arbreda
aquell racó escondit;
flonjor i aroma de seda
quan caigué el vestit.
El sol ponent dues roses
obria en el seu pit;
eren magnòlies descloses
en arribar la nit.
No tinc memòria de tanques
en el camí deseixit;
en un desmai d’aigües blanques
el món s’havia esllanguit.
Quan la deixí redossada
entre l’herbei humit,
tenia pols d’estelada
sobre el seu cos rendit.
Joan Teixidor
una joia i un plaer passar per ací
ResponEliminaGràcies, Xelo, la teva visita també és un plaer!
EliminaVeig que el vocabulari, no és pas massa planer...Però que bonic tenir el cos cobert de pols d'estelada!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
No és un llenguatge planer, però és força entenedor. La paraula "cobricel" si que la he tinguda que buscar al diccionari. És una paraula bonica.
EliminaPetonets, M.Roser!
Preciós... Els poemes d'amor sempre m'agraden...
ResponEliminaAi! A mi també... Som unes romàntiques, Carme!
Eliminaunes lletres molt rebuscades per dir encertadament el que és l'amor.
ResponEliminaTeixidor s'esforça en descriure una escena d'amor el més poèticament possible. Crec que se'n surt molt bé.
Eliminaun poema interessant pel seu vocabulari tan acurat i que alhora té un sentit ben clar
ResponEliminauna salutació glòria !! ;-)
Estic llegint Teixidor, un poeta que no conec massa, amb motiu del centenari del seu naixement. I m'agrada força el que vaig descobrint.
EliminaUna abraçada, Joan! :D