dilluns, 17 de juny de 2013

" PER SORT DE TOTS NOSALTRES " de Salvador Espriu

Seguint amb el nostre record mensual a Espriu en el any del centenari del seu naixement,  un poema, que trobo francament bonic, que vam recitar en el transcurs del passejada-homenatge que li van dedicar pels carrers de Sants.



No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques,
també t’agostes tu.

No deixis pas de veure
el camp on has nascut.
A terres més llunyanes
mai no seràs ningú.

No defugis la llengua
dels teus pares, perdut
en falsos brills de somnis:
esdevindries mut.

                  Salvador Espriu, 



18 comentaris:

  1. Les arrels són importants, imprescindibles sense oblidat mai l'entorn. Bon poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són la nostra identitat. No hi podem renunciar.

      Elimina
  2. Preciós, preciós... i ho sento ben bé així, oblidar (o no utilitzar) la pròpia llengua és com esdevenir mut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I per això l'hem de defensar. Per que es faci sentir per damunt dels qui la volen silenciar.

      Elimina
  3. Si no pogués parlar la meva llengua també seria muda. Comparteixo el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espriu amb poques paraules posa el dit a la llaga. Ningú ens farà callar!

      Elimina
  4. Amb aquest poema vaig treure un notable a la carrera! Els catalans que reneguen de Catalunya, quan van per Espanya no són acceptats, perquè encara són catalans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, qui renega de les seves arrels i de la seva llengua perd la identitat.
      Un notable, Helena, bona nota, sempre has sigut brillant!

      Elimina
  5. Una defensa molt bonica de tot allò que ens configura com a poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poble difícil d'aniquilar, tot i que ho intenten.

      Elimina
  6. No coneixia el poema, però el trobo molt bonic i molt adequat al moment...La vida sempre en català.

    Petonets.

    ResponElimina
  7. M'agrada molt aquesta defensa de la llengua. La fotografia de l'arbre també està molt bé.
    Ens mantindrem fidels!

    ResponElimina
  8. Les arrels són les que alimenten el brancatge...
    Les que aguanten l'arbre quan hi a tempesta forta.
    Ja pot bufar aquest mal vent de ponent. No deixarem que s'assequin!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les arrels són fortes. No podran fer-nos tombar.
      Petons!

      Elimina