dilluns, 10 de desembre de 2012

"MARINERS EXÒTICS " de Josep M.López Picó

El poeta veu en els mariners homes diferents, que senten la vida de manera molt diversa als homes que viuen en terra.



Aqueixos homes semblen deslligats de nosaltres;
arriben a la terra i canten. Tot el mar
duen amb ells. Per'xò la terra els és petita
i s'hi mouen estranys en congoixa infinita.
Llavores s'embriaguen i canten més encar.
Aqueixos homes semblen deslligats de nosaltres.

Ens els mirem, ens els mirem. I ells se'n riuen
de l'esforç que nosaltres posem en nostre esguard.
Passen a llargues colles desiguals i anhelants;
llurs vides a ple sol ens semblen flamejants;
se mouen com en l'aire es mou un estendard.
Ens els mirem, ens els mirem. I ells se'n riuen.

Demà se n'aniran i cantaran en altres
terres. Homes del mar, deslligats de nosaltres! 
                                                                    
                               J.M.López Picó                         
                                  "Poemes del port"  
                                        (1911)

Pintura:Diego Rivera

8 comentaris:

  1. Torno a ser per aquí, bonica. Gràcies per compartir! Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Núria, per venir sovint i pels teus comentaris.
      Et vam trobar a faltar a la trobada!

      Elimina
  2. Per a ser llop de mar cal ser home especial, diferent i tocat per un punt de follia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, per viure sempre en un vaixell anant d'un port al altre s'ha de ser molt especial, una cosa que al poeta, home conservador i de bones costums (Estellés en el seu poema "Els amants" el til·la cast) devia trobar,si més no, xocant.

      http://elglobosblog.blogspot.com.es/search?q=els+amants

      Elimina
  3. potser viure al mar et fa sentir més lliure, oi glòria.
    bon poema, de nou

    salutacions
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser, tot i que és una manera d'entendre la llibertat molt relativa, sempre a bord i amb una feina tan dura.
      Peró com diu la dita: "Si vols veure el mon sense diners, mariner"
      Salutacions!

      Elimina
  4. Els homes de mar canten, però els de pagès també quan són al camp o de camí la feina...Jo no els trobo tant diferents, potser el poeta els compara amb els de ciutat...
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Amb això de les cançons tens raó que s'hi assemblen. I pot ser si que els pescadors i els pagesos tenen coses en comú.
    A mi em sembla que el poeta vol comparar als homes de ciutat, com tu dius, amb els mariners que fan grans rutes, i que estan molt temps lluny de casa.
    Petonets!

    ResponElimina