dimarts, 11 de desembre de 2012

"ERAS, INSTANTE, TAN CLARO" de Luis Cernuda

Poeta sensible, amb una poesia melancòlica i trista, però sempre serena i continguda, de veu clara i directa.   V. Monera  ha musicat aquest sonet.


Eras, instante, tan claro.
Perdidamente te alejas,
dejando erguido al deseo
con sus vagas ansias tercas.

Siento huir bajo el otoño
pálidas aguas sin fuerza,
mientras se olvidan los árboles
de las hojas que desertan.

La llama tuerce su hastío,
sola su viva presencia,
y la lámpara ya duerme
sobre mis ojos en vela.

Cuán lejano todo. Muertas
las rosas que ayer abrieran,
aunque aliente su secreto
por las verdes alamedas.

Bajo tormentas la playa
será soledad de arena
donde el amor yazca en sueños.
La tierra y el mar lo esperan.

                    Luis Cernuda


6 comentaris:

  1. Ai que sempre me toques la fibra i no te dic mai res seré un desagrït de sempre ,...de fet soc una mica gandul ... M'agrada aquest uffff de jove m'el savia de memòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, que tu ets una persona sensible i que la poesia t'arriba a l'ànima...
      No et culpo per ser gandul, de fet jo també en sóc força.
      No he llegit molt de Cernuda, la veritat, però el que conec m'agrada.

      Elimina
  2. És trist però molt bell, i la cançó li fa justícia. Preciosa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi, que sí? Avui tot el dia tinc la cançoneta al cap.

      Elimina
  3. Pobres fulles, un cop han caigut, l'arbre s'oblida d'elles...
    Una bona metàfora de la vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Metàfora tardoral i una mica depriment, però, real, com la vida mateixa.
      Petonets!

      Elimina