dimarts, 25 de desembre de 2012

" HO SAP TOTHOM I ÉS PROFECIA" de J.V. Foix

Aquest any, en que es commemora el centenari del naixement de Foix no podíem deixar passar el Nadal sense recordar el seu magnífic poema. És una mica llarg, però val la pena.



Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.

                                 J.V. Foix
                                   

 FELIÇ NADAL A TOTHOM!!!

12 comentaris:

  1. Des de molt a prop del lloc on Foix descriu aquest pessebre et desitjo Bon Nadal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un lloc meravellós, sens dubte, per les fotos que comparteixes en els teus posts.
      BON NADAL, Pais. I una forta abraçada!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Igualment!
      De tot cor FELICES FESTES DE NADAL, Quadern!

      Elimina
  3. Preciós el poema d'en Foix...Potser si ho sap tothom, el món serà més habitable encara que sigui per un dia...
    Bon Nadal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tothom ho sap, però costa d'en recordar-se'n dels bons propòsits d'aquestes diades la resta del any.
      BON NADAL!

      Elimina
  4. Quin poema, Glôria!
    Ara et buscava un enllaç perquè poguessi escoltar-lo cantat per en Josep Tero, és una meravella, però no sé trobar-lo.
    Que tinguis molt bones festes, i que t'arrib una abraçada ben i ben gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui era molt clar el poema que "tocava", Fanalet.
      MOLT BONES FESTES, preciosa, i una forta i sincera abraçada!

      Elimina
  5. No es fa el pa sense el llevat... Preciós.

    Una gran abraçada des de l'Urgell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Cantireta!
      Des de Pineda de Mar, on faig de cangur uns dies, rep també una forta abraçada.

      Elimina
  6. Saps ? de jovenet hi anava a comprar tofes a can FoiX , em quedava molt aprop de l'Internat on em varen tancar per rebel i per hiperactiu. Els Diumenges m'anava a comprar alguna llaminadura i de pas el Mestre em picava l'ullet perqué li ensenyés "Les poesies" que havia escrit. Ell s'ho llegia amb posat greu i em deia , aquesta canta be , aquesta no gaire.. De vegades no em cobrava les tofes i em regalava caramels...Volia dir que li havia agradat el que avia escrit , jo tenia 14 anys...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que fort!. M'estàs diem que el Mestre et llegía i valorava les poesies! I et regalava les tofes... Jo que feia a en Foix seriot i una mica tibat...
      Quantes vivencies deus tenir! N'hauries de fer un llibre, Miquel, segur que sería molt interesant.

      Elimina