dijous, 20 de desembre de 2012

" A UNS MÚSICS QUE VAN PEL CARRER " de Joan Maragall

Avui és l'aniversari de la mort de Maragall. El recordem amb un poema. És un poema senzill i nostàlgic d'unes imatges que de segur devia veure sovint quan vivia al carrer Jaume Guiralt.


Aneu pels carrers - ritmant alegria.
La gent que us escolat - de lluny i de prop
acompassa els passos - a la melodia,
pensaments i tot.
Passeu invisibles: - les notes alegres
se'n van a l'atzar - de les cantonades,
llunyanes, properes, - i tral.larejades
com irresistibles.
Trencant un carrer - sortiu trascantó:
sou cegos, sou coixos, - sou desgraciats.
El passant que us topa - us dóna un diner
i mitja rialla... - i ja us té oblidats.


                          Joan Maragall 



Pintura: Alvar Cawén

10 comentaris:

  1. Bon dia Glòria!

    Els músics del carrer o els del metro... creia que només n'hi havia a Barcelona. L'altre dia la meva filla, al rodalies de Vic, en va veure uns que tocaven. La fugacitat de les notes.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, Quadern!
      Pels carrer no en veig gaires, tret dels llocs cèntrics, però pel metro...és una desfilada, l'un darrera el altre.
      Jo també els he vist al rodalies, quan vaig a Pineda de Mar, moltes vegades ens "amenitzen" el viatge

      Elimina
  2. Seguiré el consell i a veure si em rima l'alegria...Un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els que jo em trobo d'alegria no en rimen gaire...més aviat fan pena...
      Petons, preciosa!

      Elimina
  3. Ací se'n veuen pocs, però gent demanant sí que se'n veu, i molta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aquí als metros n'està ple. De fet no són músics, són pidolaires que toquen cançonetes amb molt poca traça, pobrets.

      Elimina
  4. Certament han desaparegut bastant del mapa i es concentren, sobretot, a les cavitats subterrànies de les grans urbs. Serà que aquestes han donat prioritat i llibertinatge a tota mena de sorolls incompatibles amb l'art musical.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans recordo que als passadissos dels metros hi havien uns punts concrets per que els músics, els de veritat, toquessin.
      Ara van per tot arreu, és un descontrol. A vegades pagaries per que deixessin de tocar! :(

      Elimina
  5. Sempre que veig músics tocant al carrer em paro a escoltar-los,
    segurament per a ells és força frustrant, però trobo que donen vida a la ciutat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel centre de Barcelona, a vegades, es troba gent que toca força bé, generalment estudiants de música. Animen l'ambient i donen alegria.

      Elimina