Un poema de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) amb el seu estil detallista i de gran rigor idiomàtic.
Oh sol, oh màgic poderós
que, sense filtres ni col.liris,
desfent la garba de ton iris
l'atzur destries en colors!
que, sense filtres ni col.liris,
desfent la garba de ton iris
l'atzur destries en colors!
És, ta expertesa, sobirana:
amb magistral facilitat
prodigues, lúcid, ton esclat
per les muntanyes i la plana.
amb magistral facilitat
prodigues, lúcid, ton esclat
per les muntanyes i la plana.
La pedra atenys filosofal.
Quan et passeges triomfal
com un rei Midas que no mor,
Quan et passeges triomfal
com un rei Midas que no mor,
la teva llarga vara poses
sobre la cendra de les coses...
I ressorgeixen fetes d'or.
sobre la cendra de les coses...
I ressorgeixen fetes d'or.
Guerau de Liost
Dóna una sensació com d'impecable! :)
ResponEliminaBon dia Glòria!
Si, Carme. És un sonet amb tots "els ets i uts".
ResponEliminaBona nit, maca. :)
en quin llibre es va publicar aquest poema
ResponElimina