dilluns, 16 de maig de 2011

"ALQUÍMIES SOLARS" de Guerau de Liost

Un poema de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) amb el seu estil detallista i de gran rigor idiomàtic.


Oh sol, oh màgic poderós
que, sense filtres ni col.liris,
desfent la garba de ton iris
l'atzur destries en colors! 


És, ta expertesa, sobirana:
amb magistral facilitat
prodigues, lúcid, ton esclat
per les muntanyes i la plana.


La pedra atenys filosofal.
Quan et passeges triomfal
com un rei Midas que no mor, 


la teva llarga vara poses
sobre la cendra de les coses...
I ressorgeixen fetes d'or. 


                  Guerau de Liost

2 comentaris:

  1. Dóna una sensació com d'impecable! :)
    Bon dia Glòria!

    ResponElimina
  2. Si, Carme. És un sonet amb tots "els ets i uts".
    Bona nit, maca. :)

    ResponElimina