dimarts, 10 de maig de 2011

"ENCANTERI" de C. Fages de Climent


El poeta reconeix la influencia de la embruixadora dona que el va bressolar en aquest poema  del llibre "Les bruixes de LLers",  que va il·lustrar el seu amic Salvador Dalí.

-  Sonet Liminar  -

La mare em deia que, essent criatura,
va bressolar-me una dona de Llers.
Suau embruix que en mi encara perdura,
em prenc la vida com si fos en vers.

Temo la mort, incisiva cesura;

l’amor em sembla d’inútil esmerç.
Ai, a vegades la vida és molt dura,
ai, a vegades el ritme és advers.

L’alexandrí, que té corbes de sina

talment un dors sibil.lí de serpent;
l’hendecasíl.lab, que s’infla i declina

massa em són causa de goig i turment.

Els versos ragen a doll, perquè al caire
del cor batega una bruixa cantaire.
                         
Carles Fages de Climent
                                                           “Les Bruixes de Llers”

6 comentaris:

  1. I és que de Llers el més conegut són les bruixes entremaliades. No m´estranyaria gens que aquesta pluja i la forta llevantada fos obra i gràcia d´alguna d´elles ;-)

    ResponElimina
  2. M'agrada això de la bruixa cantaire!

    ResponElimina
  3. Ai, Pais, així que son aquestes bruixetes les que fan tronar i ploure! Si que en són d'entremaliades, si.

    ResponElimina
  4. Es veu que en Fages de Climent en lloc de una musa que l'inspires tenia una bruixa cantaire, Carme. Originals que són alguns poetes!

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. I a demés és bonic! Fages de Climent en sabia.
      Gràcies per la visita, Roger, i pel comentari.

      Elimina