El poeta reconeix la influencia de la embruixadora dona que el va bressolar en aquest poema del llibre "Les bruixes de LLers", que va il·lustrar el seu amic Salvador Dalí.
- Sonet Liminar -
La mare em deia que, essent criatura,
va bressolar-me una dona de Llers.
Suau embruix que en mi encara perdura,
em prenc la vida com si fos en vers.
Temo la mort, incisiva cesura;
l’amor em sembla d’inútil esmerç.
Ai, a vegades la vida és molt dura,
ai, a vegades el ritme és advers.
L’alexandrí, que té corbes de sina
talment un dors sibil.lí de serpent;
l’hendecasíl.lab, que s’infla i declina
massa em són causa de goig i turment.
Els versos ragen a doll, perquè al caire
del cor batega una bruixa cantaire.
Carles Fages de Climent
“Les Bruixes de Llers”
I és que de Llers el més conegut són les bruixes entremaliades. No m´estranyaria gens que aquesta pluja i la forta llevantada fos obra i gràcia d´alguna d´elles ;-)
ResponEliminaM'agrada això de la bruixa cantaire!
ResponEliminaAi, Pais, així que son aquestes bruixetes les que fan tronar i ploure! Si que en són d'entremaliades, si.
ResponEliminaEs veu que en Fages de Climent en lloc de una musa que l'inspires tenia una bruixa cantaire, Carme. Originals que són alguns poetes!
ResponEliminai es un poema molt ben fet i estructurat
ResponEliminaI a demés és bonic! Fages de Climent en sabia.
EliminaGràcies per la visita, Roger, i pel comentari.