Un poema de Gabriel Ferrater, que pertany a " Teoria dels cossos"
Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d'adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.
Gabriel Ferrater
M'agrada.
ResponEliminaA mi també i he de reconèixer que he llegit poc Ferrater!
ResponEliminaQue en són d'evocadores les mans i els seus dits.
ResponEliminaHola, Quadern, és un poema bonic. Celebro que t'agradi.
ResponEliminaGracies.
Carme, la veritat és que a mi em costa una mica "entrar" en els poemes de Ferrater, però a mida que el vaig coneixent m'arriben més.
ResponEliminaSi que ho són, Porquet, hi ha mans que "parlen".
ResponEliminaS'han escrit molts poemes inspirats en les mans, com per fer-ne un llibre.