divendres, 6 de maig del 2011

"DITS" de Gabriel Ferrater


Un poema de Gabriel Ferrater, que pertany a " Teoria dels cossos"



Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d'adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.

                   Gabriel Ferrater

6 comentaris:

  1. A mi també i he de reconèixer que he llegit poc Ferrater!

    ResponElimina
  2. Que en són d'evocadores les mans i els seus dits.

    ResponElimina
  3. Hola, Quadern, és un poema bonic. Celebro que t'agradi.
    Gracies.

    ResponElimina
  4. Carme, la veritat és que a mi em costa una mica "entrar" en els poemes de Ferrater, però a mida que el vaig coneixent m'arriben més.

    ResponElimina
  5. Si que ho són, Porquet, hi ha mans que "parlen".
    S'han escrit molts poemes inspirats en les mans, com per fer-ne un llibre.

    ResponElimina