dissabte, 28 de maig de 2011

*"SE DEJA DE QUERER" de José Ángel Buesa


Un dels poetes que més llegia en la joventut. És tan romàntic, diu les coses d'una manera tan bonica... Avui en rellegir-lo segueix agradant-me, tot i la nostàlgia d'un temps ja viscut.

t


Se deja de querer, y no se sabe
por qué se deja de querer.
Es como abrir la mano y encontrarla vacía,
y no saber, de pronto, qué cosa se nos fue.

Se deja de querer, y es como un río
cuya corriente fresca ya no calma la sed;
como andar en otoño sobre las hojas secas
y pisar la hoja verde que no debió caer.


Se deja de querer, y es como el ciego
que aún dice adiós, llorando,
después que pasó el tren;
o como quien despierta recordando un camino,
pero ya sólo sabe que regresó por él.


Se deja de querer como quien deja
de andar por una calle, sin razón, sin saber;
y es hallar un diamente brillando en el rocío,
y que, al recogerlo, se evapore también.


Se deja de querer, y es como un viaje
destinado a la sombra, sin seguir ni volver;
y es cortar una rosa para adornar la mesa,
y que el viento deshoje la flor en el mantel.


Se deja de querer, y es como un niño
que ve cómo naufragan sus barcos de papel;
o escribir en la arena la fecha de mañana
y que el mar se la lleve con el nombre de ayer.


Se deja de querer, y es como un libro
que, aún abierto hoja a hoja, quedó a medio leer;
y es como la sortija que se quitó del dedo,
y sólo así supimos que se marcó en la piel


Se deja de querer y no se sabe
por qué se deja de querer...
                
                                           José Ángel Buesa

12 comentaris:

  1. :---( (llàgrima trista) És colpidor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ploris, és trist, deixar d'estimar, però més ho és pel que ha deixat de ser estimat, no?

      Elimina
  2. No m'agraden massa els poemes llargs, aquest no és un excepció el trobo, no sé com antic, no m'acaba d'arribar el missatge i no m'acaba d'agradar aquest estil, però es bo sempre aterrar al teu bloc i trobar-te amb la poesia del dia. Per cert, et vaig deixar un comentari al poema de Vinyoli, però veig que no devia arribar bé, només et volia dir que Vinyoli m'encanta (potser és el poeta català que més m'agrada). Salut, Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Carina. Entenc que aquest poema no et faci el pes, pels teus comentaris penso que t'agrada un altre tipus de poesia. Aquest poeta, molt popular a Cuba a mitjans del segle XX, és molt romàntic i melancòlic i pot semblar una mica antic, però, pot ser pels records que em porta, és un poeta que m'arriba al cor.
      No vaig veure cap comentari teu al poema de Vinyoli l'altre dia. Al bloc de Pais Secret si que n'hi havia un on dies lo molt que t'agradava Vinyoli. Una abraçada.

      Elimina
  3. Em fa por deixar d'estimar sense saber com, que ben expressades les sensacions en aquest poema. Entenc que no et cansis de llegir-lo. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor és a vegades tan complicat! Normalment en una parella sempre en hi un que estima més, que s'entrega més...i que pateix més.
      Deixar és dolorós, però que et deixin ho és més.
      Una abraçadeta, Silvia!

      Elimina
  4. Gràcies per posar aquest poema de José Angel Buesa...
    A mi m'agraden molt també el "poema del renunciamiento" i el "poema del adiós" ...Jo em vaig enamorar d'una veu, que recitava aquests poemes per la radio...Vells records!

    "Yo sé que está lloviendo con una angustia nueva,
    pero sé que en el mundo nunca ha llovido así;
    y sé que, para siempre, cada tarde que llueva,
    yo iré, bajo la lluvia, caminando hacia tí.

    (un dels seus Cuartetos del transeunte)
    Un petonet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, M. Roser, l'altre dia ho comentàvem, i desprès vaig veure que en tenia un al bloc. L'he posat pensant en tu!
      I aquets que tu dius:
      -Pasarás por mi vida sin saber que pasaste... o
      -Te digo adios y acaso te quiero todavia!
      m'agradàvem MOLT.
      Quants records, M. Roser! Seguirem recordant...
      Molts petonets!

      Elimina
    2. Ets de les poques persones que he trobat, que el coneixen i per mi és no oblidar-lo. Gràcies.

      Elimina
    3. Doncs l'anirem recordant. Per mi va ser molt important. Jo era joveneta i molt romanticona, i sempre trobava algun poema, algun vers que m'arribava al cor.
      El que m'estranya és que no el recordi més gent.
      Petonets, M. Roser!

      Elimina
  5. A mi sí que m'ha agradat... i és ben cert que a vegades deixem d'estimar sense saber com... trist i colpidor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Carme, l'amor és tan bonic mentre dura...el mal és que no sempre és per tota la vida!

      Elimina