El poeta agraeix un amor salvador, un amor que l'ha alliberat de la solitud.
Lletres d'impremta diran
el que no dic de paraula:
tu m'has salvat de la nit
(Aquí el nom en caixa baixa),
lluna seguida,
brasa partida,
malaguanyada!
M'has salvat del gel desert,
del silenci sense calma,
de la set en rius amargs,
primera resposta amb ales,
tebi ressol de desglaç
o font picant de besades.
Tu m'has salvat d'una nit
de ceguera solitària,
lluna seguida,
brasa partida,
malaguanyada!
(Aquí el nom que et vaig posar
com una corona falsa.)
Joan Oliver-”Pere Quart”
"Vacances Pagades"
Els meus impressors no tenen noms en els poemes, però sí substantius molt personals. I saben/sabem què necessaris han estat per fer-nos qui som. Coronem-nos com a pecadors en el vers universal, doncs...
ResponEliminaAmen! :)
EliminaM'agrada molt i no el coneixia... m'agraden els amors que salven!
ResponEliminaA mi també m'agrada el poema, clar que a mi l'Oliver m'agrada molt.
EliminaI els amors que acaben bé, també!
Tot el llibre és una meravella i aquest poema no podia ser d'una altra manera, un bon poeta i un gran dramaturg
ResponEliminaPel meu gust tots els poemes de "Vacances Pagades" són per treure's el barret. Veig que coincidim, Carina!
EliminaUna abraçada!
Deixa escrit allò que no s'atreveix a dir de paraula, el gran Pere Quart...Jo el recordo ja vellet , alt i prim amb els cabells blancs, tot un avi venerable, malgrat el seu esperit una mica irònic...
ResponEliminaJo conec la seva neta, són molt amigues amb la meva neboda...
Durant uns anys estiuejàvem al mateix poble.
Petonets.
Ho deixa escrit, i ben escrit.
EliminaJo també el coneixia del barri, les seves netes anaven al mateix parvulari que les meves filles. Tot un personatge!
MOLTS petonets!
Quina sort... algú potser dirà el mateix de mi ;)?
ResponEliminaDoncs si que és una sort que t'agraeixin l'amor que dones. No sempre passa.
ResponEliminaPot ser, Cantireta...és bonic que et recordin així.