Hi ha amor, hi ha confiança...però sempre queda una part molt intima, que és només per un mateix.
A
l’amat he donades
totes les claus;
jo tinc totes les seves,
i fem les paus.
totes les claus;
jo tinc totes les seves,
i fem les paus.
Però resta una cambra
al fons del fons
on entrar no podríem
ni breus segons.
Tantes forces ocultes,
tants pensaments
allà dins són escàpols a tots
moments!
Bé seria debades
sotjar-hi un poc:
l’aldarull colpiria
més que no un roc.
Contentem-nos d’una ombra
o d’un ressò.
Que ell es dugui els seus comptes
com me’ls duc jo.
Clementina
Arderiu
Què simpàtica aquesta poesia de la Clementina Arderiu i quànta veritat!
ResponEliminaMalament si no hom no pot preservar, malgrat la confiança plena, aquest racó indispensable d'intimitat i espai únic i exclussiu.
Bon vespre, Glòria!
A veure si el catorze pogués fer una escapada a la Biblioteca i conéixer una mica més la seva obra!
Gran veritat, Clementina era una dona intel·ligent i ho va explicar amb molta gràcia.
EliminaM'agradaria molt que poguessis venir el 14, Fanalet!
Molt bona i molt real. Una autèntica lliçó de vida i de parella!
ResponEliminaPorquet, em sembla que l'única manera de funcionar en parella és aquesta!
EliminaBonic poema. Crec que no seriem nosaltres sense la nostra cambra, la més personal i intima la que no podem compartir encara que puguem deixar veure.
ResponEliminaAdmirable, aquesta senzillesa de paraules contrasta amb la brillantor del poema. M'ha agradat molt.
M'ha agradat molt, és ben bonic com ho diu i ben cert el que diu.
EliminaGenial!
Ho diu ben claret, i és una gran veritat.
EliminaBona nit, maca
Ai, Quadern, no puc escriure on diu "Respon". Ho posso aqui baix.
EliminaClementina escriu una poesia de temes cotidians i senzills, però no és mai superficial ni intrascendent.
Celebro que t'agradi.
Yo tambien intentare asistir a la conmemoracion de la vida i obra de la senyora Clementina Arderiu. Como ya te comente en cierta ocasión,quiero aprender y participar en ponencias-coloquios-tallers-clubs de lectura de dones literatas de llengua catalana. Aprendo mas si es en catalan, supongo, que la culpa es de Rosa Sensat. :P
ResponEliminasalutacions, maca
M'ha alegrarà molt que vinguis, Fátima, farem una petita biografia i després llegirem poemes. També podrà intervenir el public, amb poemes de l'Arderiu, d'altres poetes o de collita pròpia.
ResponEliminaA mi, per la meva edat em van educar en castellà, i ara m'esforço ha aprendre a escriure en català. Quines ironies, oi?, catalana i de pares catalans...
Una abraçada.
Glòria,
ResponEliminase m'ha girat l'agenda! i tot i que m'hauria agradat moltíssim venir, em serà francament difícil. Segur que trobaré una altra ocasió per venir a compartir una estona de poesia!
Que vagi molt i molt bé! :)
Ja se sap, les agendes estan tan plenes que costa quadrar-les.
EliminaUn altra vegada potser trobarem l'ocasió. Estaré molt contenta si un dia podem coincidir.
Una abraçada!
M'agrada molt. T'he descobert avui mateix i estic content d'haber-ho fet. El teu recull de poesies és molt ric i variat, amb comentaris teus molt encertats. Espero disposar del temps necessari per gaudir amb més passejades per aquest maravellos espai de poesía.
ResponEliminaGracies, Sebastia. M'afalaga el teu comentari. Faig el bloc el millor que sé -que no és gaire- i amb molta il·lusió.
ResponEliminaPer això estic contenta de que et sembli interessant.
Confio en retrobar-te aviat. :-)
Bona nit!. Glòria
wanderful
ResponElimina