Un poema que evoca l'època en que el poeta va ser vigilant nocturn al Moll de la Fusta. És preciós.
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu
què és guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se
Vosaltres no sabeu
què és guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se
el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
què és guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
què és guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
J. Salvat Papasseit
Tens raó, és preciós, com sempre ho és Salvat Papasseit. M'encanta.
ResponEliminaEm repetiré com la Carme, és preciós, però és que no se'n pot dir altra cosa.
ResponEliminaNo hi ha dos sense tres, i segur que no s´aturarà aquí. És preciós.
ResponEliminaAls molls la fusta, si no es guarda, es podreix. Per això ell ho sabia.
Dons ja som quatre!
ResponEliminaTota la poesia que conec de Salvat-Papasseit em sembla preciosa.
Aiba! Yo, como el Papasseit, cuando tinc por, me voy a vigilar el mar, el moll la fusta xD
ResponEliminaSalvat-Papasseit, rezuma una ternura especial..al menos a mí..
Fátima, jo també penso que Salvat Papasseit, és un poeta molt tendre, en especial en els poemes d'amor.
ResponElimina