Maragall està sol al Balneari de Cauterets, Clara i els nens son a Caldetes, i escriu aquest poema. Tot estimant tant la muntanya enyora el mar i la seva família.
Dins la cambra, xica, xica,
en la nit dormo tot sol;
part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
La muntanya, alta, alta,
que se’m menja tot el cel,
se m’arrima dreta, immòbil,
sentinella mut i ferm.
Els meus somnis volen, volen
cap als plans i vora el mar,
on els meus amors m’esperen
sota el cel assoleiat.
Jo somric en els meus somnis
adormit en la nit, sol...
Part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
en la nit dormo tot sol;
part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
La muntanya, alta, alta,
que se’m menja tot el cel,
se m’arrima dreta, immòbil,
sentinella mut i ferm.
Els meus somnis volen, volen
cap als plans i vora el mar,
on els meus amors m’esperen
sota el cel assoleiat.
Jo somric en els meus somnis
adormit en la nit, sol...
Part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
Joan Maragall
Bonic, tendre, ingenu... m'agrada!
ResponEliminaCert, i això el fa encantador. :)
EliminaBona nit, Carme!
com diu l'altre Carme tendre i amb certs aires infantils, a mi també m'agrada.
ResponEliminaAquestes poesies que semblen tan senzilles m'agraden molt a mi. Semblen tant sinceres!
Eliminaa mi també m'agrada...
ResponEliminaÉs que es un poema molt bonic. Maragall l'escriu amb el cor.
EliminaSe m'acut que em convida a fugir, vers un bon recer. De muntanya, i fresquívol.
ResponEliminaSi que és suggerent aquesta muntanya alta i aquest cel!
EliminaDeu ser per això que a mi m'agrada fer muntanya amunt, per tal de que la muntanya alta, alta, no se'm mengi el cel. I un cop a dalt... el cel és infinit, i els somnis inacabables!
ResponEliminaJa sabem que la muntanya a tu t'agrada d'allò més. Imaginant-me aquest cel que descrius comprenc els motius:
Eliminaés el teu somni!
Poema planer i ple de tendresa. Fent volar els sentiments de la muntanya maternal al mar.
ResponEliminaHo expliques molt bé, Rafel, crec que aquests son els sentiments que te el poeta quan escriu la poesia.
Elimina