diumenge, 22 de maig de 2011

"ENVIANT FLORS" de Joan Maragall


El poeta regala flors a l'estimada. I a nosaltres un deliciós poema.


Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les
a tu pel dolç camí de cada dia;
que omplin d’aromes davant meu la via,
després a vora teu vindré a olorar-les.

 
Grat ens serà tenir-les davant nostre,
a l’hora de parlar de l’amor meu:
vers el gerro florit baixaré el rostre,
tot alçant els meus ulls al somrís teu.

 
Tu triaràs una poncella encesa,
al damunt del teu pit la clavaràs,
i, amb moviment de cígnia bellesa,
arquejant el teu coll l’oloraràs.

 
Al sentir l’alè tebi amb què la mulles,
al frec constant del teu bell rostre ardent,
la rosa adreçarà totes ses fulles
i es badarà desesperadament.

 
I encara em mig riuràs; mes quan me veges
de tu a la flor, mentre jugueu així,
moure l’esguard, guspirejant d’enveges,
fugirà en sec ton confiat somrís.
 

                                    Joan Maragall
                                       "Claror"
  


Detall pintura de Waterhouse


18 comentaris:

  1. paraules com encesa, clavar, arquejar i badar fan que el text sigui altament sensual segons com es miri.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es miri com es miri sona sensual, força sensual, es veritat, Joan.

      Elimina
  2. Respostes
    1. El poeta enamorat! Sembla que si, que va ser un amor sincer i apassionat el que va sentir per Clara.

      Elimina
  3. Justament aquesta és la paraula: deliciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho és, tots el poemes de "Claror" em semblen deliciosos, tan tendres i romàntics.

      Elimina
  4. Com diu el Joan, les paraules duuen un erotisme implícit. Això que només li vol dur una flor ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, però les flors tenen llenguatge. Hi ha un tros que descriu com un coqueteig, un joc de mirades encantador, oi?

      Elimina
  5. El que diu en Joan Gasull és molt encertat, trobo jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és un poema que traspua sensualitat, Maragall devia sentir-se encisat per la seva jove promesa...

      Elimina
  6. Maragall art de la paraula viva i amb flors....preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben viva i fresca. Maragall és un poeta eminentment vital.

      Elimina
  7. Coneixia aquest poema, m'agrada especialment la primera estrofa...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema preciós. Però no coincidim, a mi m'agrada més la segona part del poema.
      Petonets!

      Elimina
  8. Ostras... me'l llegeixo i m'enamora... i ostras un altre cop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que passa amb els poetes enamorats, que saben dir coses boniques.

      Elimina