TORCAR la pols sembla monòton
I el drap – amunt i avall – és groc
Com tot el cansament que ens vessa.
I el drap – amunt i avall – és groc
Com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols –diuen algunes –
És esborrar el pas del temps
Que cau sobre totes les coses
I s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
És el cilici que portem
Sobre la carn, i ens dol vivíssim
I molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
És esborrar el pas del temps
Que cau sobre totes les coses
I s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
És el cilici que portem
Sobre la carn, i ens dol vivíssim
I molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
C. Sánchez Cutillas
Gràcies per descobrir-me aquesta poeta que no coneixia! Rebel!
ResponEliminaBon dia, Glòria!
paraula de pas: idicno
Si que és rebel la Carmelina, i amb motius.
EliminaBona nit, bonica!
Boníssim. He après el mot TORCAR i m´he reafirmat en què no m´agrada gens treure la pols.Ara pensaré en rebel·lar-me mentre ho faci ;-)
ResponEliminaA mi tampoc m'agrada, gens. A alguna dona li deu agradar? Ho dubto...
Elimina