En aquest homenatge a Maragall no podia faltar aquest poema tan popular. Es molt visual i bell, tot i que és trist.
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall
La veritat és que aquest poema, és tot una icona en l'obra de Maragall, malgrat ser tan trist...
ResponEliminaJo no segueixo gaire els aniversaris dels poetes, però per si t'interessa, la Joana Raspall va fer 99 anys l'1 de juliol i està com una rosa,...
Al comentari que em vas fer al bloc, t'he posat informació sobre la peli de la Puntaire.
Petonets.
Tens raó: una icona.
EliminaNo m'havia assabentat de l'Aniversari de la Joana Raspall, és increïble lo lúcida i bé que és conserva. 99 anys! no són broma...
Vaig a veure el que expliques de La Puntaire!
Petonets!
Vam intentar analitzar el poema a classe. Maragall hagués marxat enfadat...quina pena de comentaris.
ResponEliminaEn fi, la de Pere Quart va tenir més èxit.
Són baules a mig forjar, aquestos alumnes...
Petons.
És normal que la vaca de la mala llet fos més popular entre els alumnes. Pobre Maragall, un incomprès...
EliminaSort que tenen bons forjadors els alumnes. Feina en teniu!
Petons!