dijous, 5 de maig de 2011

" UNA CANÇO A MAHALTA" de Màrius Torres


Aquest es un dels poemes dedicats a Mercè Figueres, "Mahalta", la seva amiga, la seva musa, el seu amor impossible...


                                         
                                                    

Tu que m'has descobert el corriol que mena
 al verd país dels teus records,
deixa-m'hi viure en pau al teu costat. La pena
 és que jo també tinc records! 
Però potser -qui sap!- algun dia t'emmeni
 pels meus camins no tan suaus.

Potser la teva passa tan manyaga assereni
 els gorgs, els erms i els afraus 
i quan els dos haurem lligat, per fantasia,
 els records de la joventut,
cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia
 i un doble paradís perdut.  

                                 Màrius Torres

2 comentaris:

  1. Amor de sanatori, que no va curar, sinó emmalaltir més encara. Serà cert que els pulmons són els punts febles dels poetes...i no el cor.

    ResponElimina
  2. Sembla, pel que diuen, que aquesta malaltia era molt comuna entre els romàntics. I arriben a dir que els feia més sensibles i inspirats.
    De tota manera, ara, amb la tuberculosis pràcticament eradicada seguim tenint molts bons poetes!

    ResponElimina