diumenge, 8 de maig de 2011

"DONANT LES JOIES" de Joan Maragall


En aquest poema, Margall està influït pel Romanticisme alemany - en aquella època traduïa a Goethe - i evoca elements de la lírica medieval.



De joies vull cobrir ta cabellera,
el teu coll i el teu pit, braços i mans,
en memòria de totes les carícies
que vagi fent-te i t’hagi fet abans.

Com a pluja els joiells damunt tos membres,
també com pluja els besos meus d’amor:
dessota cada bes vull que s’encengui
com un astre una nova resplendor.

Un joiell cada bes, que resplendeixi,
nit serena, lo noble del teu cos:
pro després el gran jorn, després el dia:
l’esposa sens joiells, tota a l’espòs.

                                       Joan Maragall 


Pintura de Dante G.Rossetti

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Era un home apassionat, el poeta!
      Gracies per la visita, Noves flors, i pel comentari.
      Tens un bloc magnific!

      Elimina
  2. Nua de joies, vestida de petons...no hi ha millor vestit;-)

    (els darrers versos també m´han atrapat)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, un vestit que sempre agrada de lluir... ;)
      Petonets!

      Elimina
  3. Si que ho és de romàntic i per no repetir-me, si hi ha carícies i petons, no fan pas falta els joiells...
    Bona nit.

    ResponElimina
  4. Si que és romàntica, si. Si prefereixes els petons a les joies ets una romàntica del tot!
    Jo també, però. :)

    ResponElimina
  5. Jo... és que això de les joies... no va pas amb mi! :)

    ResponElimina
  6. T'estimes més els petons i les carícies, oi?
    Doncs que no ens en faltin mai!
    Petonets. :)

    ResponElimina