Quima Jaume descriu el meravellós paisatge del seu poble, que la va veure néixer i on va morir.
El crepuscle ha envaït
a poc a poc la badia
i l'ha omplerta d'una
llum màgica, quasi divina.
El mar s'ha condormit
i les barques es troben com
somortes després del tràngol del migdia.
Un vol de gavines juganeres
ens evoca el cant dels amants.
Els perfils de Pení i es Bufadors
són ombres xineses
que ens recorden l'embruix
dels misteris de la nit.
Hora de capvespre vora mar.
Hora de calma i de repòs,
d'aixoplugar-nos dins nostre
i retrobar tot allò que hem perdut pel camí,
sota un sol xafogós de migdia.
a poc a poc la badia
i l'ha omplerta d'una
llum màgica, quasi divina.
El mar s'ha condormit
i les barques es troben com
somortes després del tràngol del migdia.
Un vol de gavines juganeres
ens evoca el cant dels amants.
Els perfils de Pení i es Bufadors
són ombres xineses
que ens recorden l'embruix
dels misteris de la nit.
Hora de capvespre vora mar.
Hora de calma i de repòs,
d'aixoplugar-nos dins nostre
i retrobar tot allò que hem perdut pel camí,
sota un sol xafogós de migdia.
Quima Jaume
No l'he llegida... m'estreno avui amb la Quima Jaume!
ResponEliminaEspero que t'hagi agradat, Carme.
EliminaBona nit!
Jo també m'estreno amb la Quima (cosa que no és gaire difícil, ja que saps que llegeixo poca poesia, ara mooolta AQUÍ).
ResponEliminaPoema senzill i agradable.
No és gaire anomenada, però té poesia molt bonica.
EliminaJo penso que la poesia "enganxa", ja m'ho diràs d'aquí un temps...
Una abraçada.
Tinc una foto que és el mirall d´aquest poema. M´agrada molt Quima Jaume.
ResponEliminaA Cadaqués es convoca cada any un premi literari de poesia amb el seu nom.
És un poema molt visual. No he llegit gaire a Quima Jaume, però el poc que conec ho trobo molt bonic. Buscaré més poemes d'ella.
ResponEliminaGracies pel comentari, maca.