Un poema que evoca imatges gairebé oníriques, amb un llenguatge bell i de gran cromatisme.
Dorm, criatura, dorm,amb els deu dits sobre la neude la camisa blanca.Dorm, criatura, dorm,amb la rosa de neu a les entranyes.No tinguis por de res,que el mar pentina el coralen el fons del fons del aigua.
Riu, criatura, riu,i ensenya bé totes les dents,petites i esmolades.Riu, criatura, riu,amb la gran vermellor sense esperança!No tinguis por de res,que el mar gronxa sobre el corles princeses ofegades.
Cau, criatura, cau,sense cinyell, sense vestit,dins la petxina de nacre.Cau, criatura, cau!
Abraça't contra el pit ben despullada.No tinguis por de res,que el mar ja porta aquell blau,que el mar porta aquell blau de les batalles!
Josep M. de Sagarra
Em resulta molt tendre aquest poema.
ResponEliminaUhmm...se me paso El recital-homenatge a Clementina Ardeu.Pensaba que era la semana proxima i ayer vi que fue este martes!!!Estoy empanada. La proxima sera...
Un saludo :)
Quina llàstima que no vinguessis, va anar molt bé. Espero que en un altra ocasió podem contar amb la teva companya, Fátima.
ResponEliminaEl poema és molt bonic, Sagarra escriu molt bé.
Una abraçada! :-D
Preciós!
ResponEliminaSi que ho és!
EliminaBon cap de setmana, Carme!
Gràcies per difondre la bellesa de l'art!
ResponEliminaFa dies que hi dono voltes i en la tercera estrofa hi falta un vers. El cinquè, abans de "no tinguis por de res" ha de dir: "abraça't contra el pit ben despullada!"
Tens tota la raó, Santi. Ja he afegit el vers que faltava. Moltes gràcies, ha estat un error important. És el que pot passar amb el "cortar i pegar" si no es repassa després.
Elimina