dilluns, 6 de juny del 2011

*"IMITANDO UNA ODA DE SAFO" de G. Gómez de Avellaneda


Un sonet de la escritora cubana,  a  la manera de la poetessa de Lesbos. 
La poesia de Gómez de Avellaneda s'ha comparat a la de E. Barret Bowning.



¡Feliz quien junto a ti por ti suspira
quien oye el eco de tu voz sonora,
quien el halago de tu risa adora,
y el blando aroma de tu aliento aspira!

Ventura tanta, que envidioso admira
el querubín que en el empíreo mora,
el alma turba, el corazón devora,
y el torpe acento. al expresarla, expira.

Ante mis ojos deseparece el mundo,
y por mis venas circular ligero
el fuego siento del amor profundo.

Trémula, en vano resistirte quiero...
de ardiente llanto la mejilla inundo...
¡delirio, gozo, te bendigo y muero!

                       Gertrudis Gómez de Avellaneda



Pintura de J.J. Kronberg

8 comentaris:

  1. Estem bojos d'amor, quan n'estem. I així escrivim ;)

    ResponElimina
  2. Si, Cantireta, a aquests escriptors/es romàntics els hi agafa molt fort!

    ResponElimina
  3. Molt fort, sí! :) Potser massa i tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns exagerats! Però s'ha de reconèixer que eren apassionats i plens de lirisme.

      Elimina
  4. La descarrega de neurotransmisors que provoca l'enamoram,ent es un cercle que es realimenta fins al paroxisme .es ben cert que es una "locura" transitòria , però jo crec que hauriem de considerar-hpo com un "estat de gràcia" l'estat ideal de la pesona es estar enamorat sempre i en tot lloc i de tota cosa .L'estat ideal ja el va definir San Agustí amb una sola frase. "Estima i fés el que vulguis" o Jesús el Crist últim arquetip. Que va dir Estimeu-se els uns als altres com jo us he estimat... Pot haver-hi una declaració mes clarament pansensual-sexual que aquesta? Jo penso que el crist tan repetit a totes les cultures i epoques , envia un missatge molt clar a l'home i a la dona .L'amor es qui t'allibera, practica'l en totes les seves formes, perque No hi han amors maleïts... L'amor es la manifestació terrenal de l'aspiració de l'anima humana a la unió amb lo absolut . Al capdavall el destí de tota criatura ...creada. L'amor es el mandat Universal de totes les cultures i de tots els textes sagrats . Com es pot doncs "acotar" els amors, perverti-los entre bons o dolents ,per la seva naturalesa sigui la que sigui ? Això si que es un pecat que va contra el mandat dels Deus .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó. I ho expliques molt bé.
      Em quedo amb aquesta frase: l'estat ideal- l'estat de gràcia- de la persona es estar enamorat sempre i en tot lloc i de tota cosa.
      Una bona filosofia de vida, certament!
      Gràcies, Miquel Àngel, amb molt d'amor.

      Elimina
  5. Uff, pel meu gust un pèl massa ensucrada... ningú no mor d'amor! Massa tòpica, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ensucradet ho és, tens raó, era l'època! Becquer, Espronceda, Campoamor...
      Ara no és mor per amor, ara recepten Prozac. ;)

      Elimina