dimecres, 8 de juny de 2011

"EL PARAVENT XINESC" de Joan M. Guasch

Discret i acollidor...Si el paravent pogués parlar!

 
Oh, quina nit! El paravent de Xina
com un tros de jardí sempre florit
vetllarà silenciós l'hora divina
tot perfumant la majestat del llit.

Jo et besaré la flor de les parpelles
que és el besar més ple d'encantament
i al fons del paravent guarnit d'aucells
hi esclatarà el desig del mancament.

I rajarà la sang de la ferida,
d'aquell ferir d'amor que dona vida...
I el paravent xinesc resplendirà!

I allargaré les mans com qui cull roses
i tu em daràs encara noves coses
per esfullar de nou al fer-se clar.

                                                          Joan M. Guasch    

6 comentaris:

  1. Precioso poema como la imagen que has elegido para ilustrarlo.

    Fatima.

    (ahora, ando bebiendome por los ojos y orejas, dos poemarios de Marta Pessarrodona: tria de poemes i l'amor a barcelona)

    ResponElimina
  2. Hola, Fatima. Me alegra que te guste este poema. Y la imagen :-)
    A mi tambien me encantan las tres sirenas que acompaña ahora tus comentarios.
    No he leido casi nada de Pessarrodona, tu entusiasmo me anima ha hacerlo.
    Gracias. Y hasta pronto.

    ResponElimina
  3. I allargaré la mà com qui cull roses(sospir)...
    Ui, si en podrien explicar d'històries aquests paravents!
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Quin ram de roses que no es marceix... Preciós.

    ResponElimina