"EL TRES REIS D'ORIENT" de Salvador Espriu

Un fragment del poema que el poeta de Santa Coloma de Farnés va dedicar als Reis d'Orient.
Aquí podeu llegir el poema complert. 

Personatges de cartró,       

d’una vella comèdia infantil.

Tres que van sempre plegats,
mirant estrelles del cel,
per camins de vent i sorra.
El blanc a vegades cau
de la gropa del camell,
perquè el cor se li adormia
en un somni volander.
El ros és gros i festós,
golut de mel com un ós.
El negre se’ns va migrar,
fora del temps i l’espai,
per Belkis, reina de Saba.

….      ….      ….     ….

Arriben davant un nen
ben igual al teu o a un altre.
En bolquers molt endreçats,
plora als braços de la mare.

….      ….      ….     ….

També veuen una mula,
un bou ajaçat al sol
(enorme repòs del bou!)
i un home que pica claus
assegut en un escó,
amb gran aire de fatiga
i de no saber què passa.

….      ….      ….     ….

  ―Ofrenem or, mirra, encens,
  quasi un plus de vida cara.
  Preneu-ne la voluntat,
  dispenseu que sigui magra:
  als arxius sacerdotals
  no hi ha precedents legals.
  Déu mantingui la salut
  i no augmenti la mainada.
  El viatge ja enllestit,
  baró de florida vara,
  acompanya’ns al cancell
  i dóna’ns almenys les gràcies.

   ….      ….      ….     ….

  Els jerarques van tranquils,
  per la calma de la tarda.
  

                                        Salvador Espriu





Imatge: Frontal altar de Santa Maria de Mosoll